Chiang Ching-kuo

En aquest nom xinès, el cognom és Chiang.

Chiang Ching-kuo

Nom original	(zh-tw) 蔣經國
Biografia
Naixement	27 abril 1910 Fenghua (Dinastia Qing)
Mort	13 gener 1988 (77 anys) Hospital General dels Veterans de Taipei (Taiwan)
Causa de mort	malaltia cardiovascular
Sepultura	Touliao Mausoleum (en)
President de la República de la Xina
20 maig 1978 – 13 gener 1988 (mort en el càrrec) ← Yen Chia-kan – Lee Teng-hui → Electe a: Eleccions presidencials de la República de la Xina de 1978, Eleccions presidencials de la República de la Xina de 1984
Primer ministre de la República de la Xina
29 maig 1972 – 19 maig 1978 ← Yen Chia-kan – Hsu Ching-chung (en)  →
Vice-primer ministre de la República de la Xina
1r juliol 1969 – 1r juny 1972 – Hsu Ching-chung (en)  →
Dades personals
Residència	Seven Seas Residence (en) (1968–1988)
Religió	Metodisme i budisme
Formació	Universitat Sun Yat-sen de Moscou Acadèmia Política Militar Universitat Comunista de l'Est
Activitat
Lloc de treball	Moscou Shanghai Taipei Iekaterinburg Ganzhou
Ocupació	polític
Partit	Guomindang
Carrera militar
Lleialtat	Taiwan
Rang militar	general
Obra
Obres destacables Chiang Ching-kuo Diaries (en)
Família
Família	Family of Chiang Kai-shek (en)
Cònjuge	Chiang Fang-liang (1935–1988), mort
Fills	Chiang Hsiao-wen, Chiang Hsiao-chang, Winston Chang (discutit), Chiang Hsiao-yen (discutit), Chiang Hsiao-wu, Chiang Hsiao-yung
Pares	Chiang Kai-shek   i Mao Fumei
Cronologia
13 gener 1988	death of Chiang Ching-kuo (en)
Premis
Order of the Cloud and Banner (en)
Signatura

Chiang Ching-kuo (xinès tradicional: 蔣經國, xinès simplificat: 蒋经国, pinyin: Jiǎng Jīngguó; Fenghua, província de Zhejiang, 27 d'abril de 1910 - Taipei, 13 de gener de 1988), conegut a Occident com Chiang Jingguo fou un militar i polític xinès. Era fill de Chiang Kai-shek i de la seva primera esposa Mao Fumei. Va rebre una educació estricta i tradicional. En la seva adolescència a Xangai va tenir l'oportunitat d'aprendre anglès. A Beijing, va anar adoptant postures progressistes i va desitjar estudiar a la Universitat Sun Yat-sen de Moscou, adreçada a xinesos fills de dirigents del Kuomintang (KMT) i del Partit Comunista Xinès (PCX), en la qual cosa el seu pare hi va estar d'acord.

Viatjà a Moscou on va tenir com a company d'estudis a Deng Xiaoping i on va simpatitzar amb el trotskisme, però va haver de renunciar a aquesta tendència. Es va afiliar a les Joventuts Comunistes Komsomol. Mentre els seus companys vinculats al KMT tornaven a la Xina, Jingguo va quedar retingut a l'URSS i fou destinat a una siderúrgia a Iekaterinburg on va conéixer Faina Ipatevna Vakhreva, originària de Belarús amb la qual es va casar. Chiang Kai-shek es va assabentar que el seu fill s'havia convertit en un ostatge dels soviètics mitjançant la vídua de Sun Yat-sen.^[1] Arran de l'Incident de Xi'an, s'arribà a un acord entre el KMT i el PCX, finalment, Jingguo va poder tornar a la Xina l'abril de 1937.^[2]

De tornada al seu país va ocupar diversos càrrecs d'importància, ja com a membre del KMT. Va adoptar mesures que limitaren la corrupció i escàndols lligats a polítics nacionalistes. L'any 1949 abandonà el continent. A Taiwan, on es van refugiar els partidaris de la República de la Xina (ROC), com a responsable de la policia secreta va col·laborar en la repressió de la dissidència en la instauració d'un sistema autoritari a Taiwan. Va ser primer ministre i, a la mort del seu pare, va esdevenir president de la República de la Xina.

Ja com a president, va promoure algunes reformes que permetrien, més endavant, la introducció de la democràcia a Taiwan. Va morir l'any 1988 a conseqüència d'un atac de cor a 78 anys. L'estat de guerra es va mantenir fins al 1987 i la dictadura va desaparèixer el 1991 amb el seu successor Lee Teng-hui.